Testimonio de José Andrés

[cat]

El 29 de març la meva dona i jo vam decidir fer vaga i manifestar-nos. Tots dos som treballadors autònoms. Jo soc periodista i editor de 35 anys. Ella traductora, correctora i professora d’espanyol per a estrangers, de 40 anys.

Portem dos anys patint retallades a les tarifes pels nostres serveis i retards en els pagaments i veient disminuïts els encàrrecs de feina. El 29 de març vam decidir manifestar-nos, com tanta gent, per comunicar al Govern el nostre descontent amb una reforma laboral que creiem injusta i amb la retallada de drets socials que tant els hi va costar aconseguir als nostres ancestres. A la una del migdia passejàvem tranquil·lament per un lateral del Passeig de Gràcia barceloní quan ens vam veure sorpresos per una estampida de gent. Vam decidir no córrer i ens vam poder refugiar a la porxada d’un edifici. Van aparèixer varis furgons dels Mossos d’Esquadra, van baixar agents antiavalots parapetats amb cascs i tota la seva indumentària, porres a la ma i van començar a atonyinar a tort i a dret sense cap criteri. Em van bastonejar amb força a una cama.

Em van sortir dos blaus, com demostren les fotos. Al dia següent no podia caminar i no vaig poder anar a treballar a l’editorial amb la qual col·laboro (com autònom), amb la qual cosa aquell dia no vaig cobrar. Aquesta tàctica d’acovardir de les autoritats només ha servit per a determinar-nos encara més a continuar lluitant pels nostres drets. A la tarda vam tornar a la manifestació convocada pels sindicats, manifestació que va ser boicotejada per alguns (una minoria) que van optar per la violència i agents dels Mossos amb ordres d’atonyinar. Nosaltres vam veure un munt de secretes que, si haguessin volgut, podrien haver evitat els disturbis amb els què es va justificar la càrrega policial que va ser, d’altra banda, totalment desmesurada i es va acarnissar amb manifestants pacífics. Aquesta va ser la foto dels diaris, la que manipula a l’opinió pública. La nostra foto és la de milers de persones pacífiques, com nosaltres, queixant-se pels abusos que patim. JA N’HI HA PROU.

[cast]

El 29 de marzo mi mujer y yo decidimos hacer huelga y manifestarnos. Los dos somos trabajadores autónomos. Yo soy periodista y editor de 35 años. Ella, traductora, correctora y profesora de español para extranjeros, de 40 años. Llevamos dos años sufriendo recortes en las tarifas por nuestros servicios y retrasos en los pagos y viendo disminuidos los encargos de trabajo. El 29M decidimos manifestarnos, como tanta gente, para comunicar al Gobierno nuestro descontento con una reforma laboral que creemos injusta y con el recorte de derechos sociales que tanto les costó conseguir a nuestros ancestros. A la una del mediodía paseábamos tranquilamente por un lateral del Paseo de Gràcia barcelonés cuando nos vimos sorprendidos por una estampida de gente. Decidimos no correr y pudimos refugiarnos en el soportal de un edificio. Aparecieron varios furgones de los Mossos d’Esquadra, bajaron agentes antidisturbios parapetados con cascos y toda su indumentaria, porras en la mano, y empezaron a zurrar a diestro y siniestro sin ningún criterio. Me aporrearon con fuerza en una pierna. 

Me salieron dos morados, como demuestran las fotos. Al día siguiente no podía caminar y no pude ir a trabajar a la editorial con la que colaboro (como autónomo), con lo cual ese día no cobré. Esta táctica de amedrentamiento de las autoridades sólo ha servido para determinarnos aún más a seguir luchando por nuestros derechos. Por la tarde volvimos a la manifestación convocada por los sindicatos, manifestación que fue boicoteada por algunos (una minoría) que optaron por la violencia y agentes de los Mossos con órdenes de zurrar. Nosotros vimos un montón de secretas que, si hubieran querido, podrían haber evitado los disturbios que con los que se justificó la carga policial que fue, por otro lado, totalmente desmesurada y se cebó con manifestantes pacíficos. Esa fue la foto de los periódicos, la que manipula a la opinión pública. Nuestra foto es la de miles de personas pacíficas, como nosotros, quejándose por los abusos que sufrimos. BASTA YA.

[ENG]

we need some help with translations ;(

Esta entrada fue publicada en Testimonios y etiquetada , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario